Sant tornem-hi que no ha estat res... Altre cop a perdre, altre cop a fer el mateix al què estem acostumats setmana rera setmana... un es comença a plantejar si... bé, un es planteja tantes coses...

Però no estem aquí per a lamentar-nos, o potser hauria de dir que no estem aquí tant sols per a lamentar-nos. Cal pensar fredament i analitzar els errors que cada cop comencen a ser més preocupants. No és pas perquè aquests errors siguin inevitables, sinò és més que comencen a ser imperdonables a aquestes alçades de competició.

Però bé, anem per feina. Avui començaré la crònica pel partit del diumenge. El partit dels alevins. Partit que no va tenir pas més història que un passeig per a l'equip de Sant Andreu. Podria buscar excuses com que eren pocs, però de res serveix aquesta doncs SEMPRE són menys dels que t'esperes. Dóna igual que el partit sigui a casa o a fora, dissabte o diumenge... SEMPRE FALLA ALGÚ! Però des d'aquí poc puc fer-hi. La veritat és que els nostres jugadors van jugar bé, però clar, quan et trobes davant d'una pista d'unes dimensions més que considerables, amb una banqueta, per a dir-ho d'alguna manera, pràcticament inexistent, l'únic que pots pretendre és que l'altre equip s'apiadi de nosaltres i no ens destrossi en excés i esperar. Esperar a que al proper partit puguis comptar amb TOTS els jugadors/es de l'equip i provar de canviar les coses, o almenys, el cansanci inhumà al qual estan sotmesos 5 jugadors d'entre 9 i 11 anys durant tres parts de deu minuts a rellotge parat.

L'altre equip nostre, aquell infantil, aquell GADEX-UROLOKI al que tots esperavem que tard o d'hora explotés, aquell format per jugadors de gran talent, experimentants i d'altres amb un potencial enorme encara per desenvolupar...Doncs això, que seguim esperant. Bé, més que seguir esperant que explotin, seguim esperant que siguin un equip. De moment potser caldria anomenar aquest conjunt de jugadors pels seus noms de pila, però això seria massa llarg que fins i tot a mi, em faria mandra llegir-ho. Bé, nois i noies, quan cregueu que ha arribat l'hora de passar-se el puck per organitzar jugades d'atac o de defensa, més que de fer la guerra per un mateix, aviseu-me!

Estaré esperant!

Jordi López i Hernanz