Jornada extranya i curiosa la d'aquesta setmana. Setmana en la que realment, és força complicat establir una crònica partidista, ja que hi ha hagut molts moments en cadascun dels partits. Així que, anirem en ordre.

Dissabte 24 de gener, jugaven els juvenils contra els de Sant Adrià, capitanejats per un gran amic nostre. Va ser un partit sense masses coses a destacar, ja que els Tucans (actuals capions de la categoria) no ens van deixar fer pràcticament res. Sempre és un plaer, però, veure jugar al Miguel Muñoz (dorsal 2), ja que té una classe i una presència a camp inigualables. Però bé, el fet és que els nostres jugadors van haver d'enfrontar-se no només als Tucans, que venien com un huracà, sinò que van haver de lluitar contra el vent que bufava llavors a la pista, deixant en segons quins moment, molts jugadors sense visibilitat.

El partit dels alevins de diumenge, però, ja és una altra història. Aquest cop, només comptaven amb la baixa del Dani (malalt) i això s'ha fet notar al camp. Malgrat perdre de 2 a 7, els nostres jugadors s'han vist capaços de poder jugar de tu a tu als jugadors del Castellbisbal, cosa que no passava des de feia força temps. El fet és que veient-los jugar, es fa dur veure el resultat, però l'Immanol del Castellbisbal (dorsal 99) està a anys llum de qualsevol dels nostres i, poc a poc, ha anat desfent la nostra defensa i ha conseguit anar marcant gols i fer impossible la remontada. Cal destacar també la excel·lent actuació del porter del Castellbisbal que ha parat grans xuts als nostres jugadors.

Després d'acabar aquest partit, ens hem endut l'alegria de la jornada. El nostre infantil ha guanyat als Tucans per l'abultat resultat de 2 a 1. Certament, està força lluny de les nostres espectatives, però és cert que hem començat a veure grans coses. No sé si l'humil crònica d'un servidor ha servit d'alguna cosa, però el fet és que almenys durant la primera part, hem pogut veure alguna que d'altra passada entre l'Aleix i l'Arnau principalment. Així que, en resum, podem dir que hem millorat. Poc a poc, però hem millorat. Sempre és agradable veure una millora, per petita que sigui. Ara bé, esperem que això no es quedi aquí, sinò que segueixi avançant fins al moment en què poguem veure un partit sense necessitat de patir fins a l'últim minut.

Deixarem de ser UROLOKI llavors???

Jordi López i Hernanz