He sentit moltíssimes vegades que el món funciona i segueix girant gràcies a l'equilibri. Que si dia i nit, que si el ying i el yang, que si el bé i el mal, que si juvenil i infantil... Bé, aquesta última és nova, però crec que hauria d'ésser inclosa des d'ahir dissabte 31/01/09. I per què? Doncs deixeu-m'he que us ho expliqui.

Tot va començar quan els jugadors del juvenil van sortir a la pista a jugar contra l'equip de Premià. La cosa no pintava massa bé, ja que des del primer segon de joc el ritme va ser imparable. Ritme, que òbviament, afavoria als jugadors de l'equip local. El fet però, és que durant gran part de la primera meitat, el nostre equip va saber aguantar el tipus i vam marxar al descans amb un més que satisfactori 6 a 3.

Un cop finalitzats els cinc minuts, els jugadors i jugadores d'UROLOKI-GADEX van tornar a sortir a la pista però ja no es va veure res. Els nostres jugadors vagaven per la pista sense saber massa bé que havien de fer i el gols van anar pujant al marcador local, per acabar finalitzant amb el 13 a 3 definitiiu. Menció especial a tots dos porters del juvenil, tant Xavi (1a part) com Adrià (2a part) pel seu espectacular partit.

.............................................2 hores més tard.................................................................................

Pràcticament els mateixos jugadors que havien protagonitzat el desastre del partit del juvenil tornen a sortir al camp, aquest cop com a infantils, a provar de netajar la imatge del partit anterior. Bé, sort que conec als jugadors del nostre equip, perquè si no hagués dubtat que fossin els mateixos. I no tan sols els mateixos de feia dues hores, si no els mateixos de tota la temporada.

Per primera vegada aquest any, vam veure damunt del terreny de joc un equip. I quan uns jugadors amb qualitat més que de sobra, s'entenen i juguen bé, el resultat ha d'arribar. Ni tan sols el porter local, Guillem, tant espectacular com sempre, va poder aigualir la festa, i va veure com encaixava dos gols en dues jugades enormes. Però el fet és que poca culpa va tenir. El Premià no va existir i això va provocar un constant atac per part de les nostres línies.

Bé, com es diu, una flor no fa estiu, però crec que seguirem gaudint durant molt de temps.

Senzillament i de tot cor, felicitats per un gran partit.

Jordi López i Hernanz