Crónica molt amarga d'escriure avui...I dic amarga perquè no és fàcil veure com el fruit de l'esforç, l'empenta i les ganes es veuen diluïdes en un partit tan gris com el dia.

Tots sabem que l'equip infantil té qualitat més que de sobres per aconseguir qualsevol cosa que es proposi, sobre tot quan està conjuntant, despert i jugant amb cap. Qualitats que avui, francament, no s'han vist enlloc. Hem tornat a veure a un equip descentrat, sense forces, sense ànims enfront d'un equip que, sense desmerèixer a ningú, no és res de l'altre món. Però bé, les coses són com són, i cal també aprendre de les derrotes, fins i tot quan són com les d'avui.

El fet és que, després d'una primera part molt avorrida, s'han vist algunes jugades maques, que no han acabat amb gol per mala fortuna mentre que les del Tsunamis sí. Què hi farem! L'hoquei és així.

Ara bé, però, cal fer un anàlisi de la temporada i marcar nous objectius.Cal mirar-se una mica el melic i trobar les carències de l'equip i especialment les individuals a fi de millorar-les en els entrenaments i en la resta de partits, però ara bé, això només vosaltres podeu fer-ho. Heu de ser conscients de quin és el problema i heu de ser vosaltres els qui li poseu remei, i recordeu, tota ajuda que necessiteu us serà donada, si la demaneu, clar.

Jordi López i Hernanz