Resignació. Aquesta és la paraula que millor defineix el què s'està vivint aquesta temporada amb l'equip aleví d'Uroloki.

Resignació en molts aspectes, no només en el joc. Un acaba acostumant-se a les ausències dels seus jugadors tant als partits com a les sessions d'entrenament. I la veritat és una llàstima, ja que el potencial existeix. I no estic parlant de guanyar partits sinò en plantar cara als contraris. De demostrar-lis que malgrat ser un equip format per un 50% de benjamins és capaç de lluitar fins al final del partit i mostrar una imatge, que avui per avui, difereix bastant de l'esperada.

Però bé, l'esperança és l'última cosa que es perd, i crec que s'ha de confiar en aquests petits dracs que tard o d'hora despertaran, com ja estan fent en els entrenaments.

D'altra banda, l'equip juvenil també va caure davant del Sant Adrià a la mateixa hora que els alevins ho feien davant del Gadex. Aquest equip també necessita creure-s'ho una mica, i per això els convido a reflexionar amb aquesta cita de Saramago: "Actualmente existen dos superpotencias en el mundo; una es Estados unidos; la otra eres tú"

Bé, esperarem i ens resignarem mentrestant, com de costum.

Jordi López i Hernanz