L'Uroloki benjamí acaba de començar el seu caminar per les pistes de l'hoquei línia català. No és un camí fàcil, està ple de revolts, de pujades vertiginoses i de baixades encara més pronunciades, però com tot camí, val la pena fer-lo de cap a peus.

Potser hi trobarem que la vista no és massa maca, sobre tot ara, que estem a pocs metres de la vall, però cal seguir endavant amb esforç i sobre tot amb molta suor. Ja que us puc prometre que paga la pena el que veurem a final de temporada.

Doncs anem per feina, avui ens ha tocat anar a Rubí, i la veritat, és que hem tingut poc o res a dir. Ens n'han clavat 13. I jo em pregunto, I QUÈ?!. A mi com si em claven 31!. El resultat és el que menys ens ha d'importar durant aquest dur inici. Com sempre, hem de girar la truita. Qui hem pot comptar quants gols NO ens han ficat?? Cal felicitar al nostre porteràs, que un cop més, ha demostrat que la seva qualitat està fora de qualsevol dubte.

Cas a part mereixen els nostres jugadors de camp. S'han entregat fins a caure morts pel cansanci... Sort que una bona dutxa i un bon frankfurt fan miracles ;-) El cert és que durant la primera part, amb les forces encara igualades, hem fet molt bon paper. Pensareu que no sóc imparcial, òbviament no ho sóc, però qualsevol que passés per allà ho hagués pogut dir.

Ara bé nois, això tan sols és el principi. Com he dit abans el camí és molt llarg, i hi hauran moments en els quals voldreu seure i deixar de caminar. Des d'aquí us animo a no fer-ho, i que enlloc d'això, gireu el cap i mireu quant de camí heu recorregut. Recordeu que al vostre costat hi ha gent que ja porta anys caminant i que sempre us donaran la mà per a tornar-vos a aixecar.

Jordi López i Hernanz