Jornada doble la viscuda aquest passat dissabte amb els benjamins d'Uroloki. Primer i de bon matí cap a Sabadell i en acabar, gairebé sense temps per a dinar, cap a Sant Joan Despí. Però la veritat, és que tant anar a munt i avall va pagar la pena.

Ni els més optimistes podien pensar el que va passar ahir. Primer a Sabadell, malgrat la derrota final per 9 a 2, el joc dels petits dracs va ser impressionant. Sobre tot durant la primera part, on vam arribar al descans amb un ajustat 2 a 1. Encara és molt d'hora per a veure resultats, hem de tenir en compte que tant sols portem disputades 3 jornades, això sí, dues d'elles dobles, però tot i així, l'evolució de l'equip és molt més que satisfactòria. I a més sense comptar amb l'ajuda del més veterà de tots, en Marçal, que encara es recupera de la seva lesió al dit del peu.

Després del partit de Sabadell, tots els nostres jugadors estaven KOs. Era tot un poema veure com alguns nens (i alguns pares :P) jeien a terra de la pista del Gadex i no se'ls veia amb masses ganes de jugar. El cansanci passava factura i encara ens quedava el pitjor. La pista del Jujol, gairebé dues vegades més gran que la nostra. Però bé, sembla que això de les jornades maratorianes sempre ha anat bé als urolokis, i contra tot pronòstic, vam EMPATAR 3 a 3 contra el Jujol.

Sense desmerèixer per res el magnífic empatat, cal dir que el Jujol va jugar sense el seu porter titular i que un jugador es va posar, segurament per primer cop, l'equipació de porter. Malgrat això, el Jujol tenia armes de sobre per a lluitar per la victòria, però es va topar amb tot un mur sota els tres pals. Especialment, quant a falta d'un minut per acabar, i amb l'empat a 3 al marcador, el Sergi va treure un catcher per a poder desviar un xut potent del Jujol. Cal destacar també l'estrena del John com a golejador, que envià a dins un puck rebutjat pel porter després d'un tir del Marc.

Després del xiulet final, crits, aplaudiments i eufòria. Ara esperem que això no es quedi només aquí. Queda molta lliga i no ens hem de centrar ens els resultats, clar que, com diríem en castellà "A nadie le amarga un dulce".

Jordi López i Hernanz